lunes, 8 de diciembre de 2014

Trencant el gel

La Yasmina i jo ja ens estem coneixent i la veritat és que estic molt contenta de la meva mentorada. És un bitxet amb molta energia i que està molt oberta a fer tot de coses.
És extrovertida, té nervi, és divertida i molt propera. Al seu barri tothom la saluda!
També he pogut conèixer més a la seva mare, com ha sigut la seva situació i com és la seva vida en familia.
M'agrada saber que la nena rep molt de suport per part dels seus professors.
De moment hem estat al teatre i l'he portada al meu poble (Santa Susanna)aprofitant que aquest cap de setmana feien una cursa hípica.
La Yasmina és una nena que es fa estimar.

viernes, 21 de noviembre de 2014

Globus, nervis, emocions


El 21/11/2014 va ser el dia que es va iniciar el projecte i quan vaig conèixer a la meva mentorada, la Yasmina.
Recordo arribar a l'Ajuntament de Blanes i pujar les escales fins la sala d'actes, on estaven les organitzadores del projecte.  Vaig seure al costat de l'Elisabeth, una altra mentora, amb qui vaig començar a xerrar i compartir una barreja amable entre nervis i emoció. 
Poc a poc van arribar la resta de mentors i també els mentorats. La meva primera impressió va ser pensar que eren molt petits. Als cursos d'iniciació deien que els mentorats serien pre-adolescents, però jo veia unes criatures molt peques que no arribarien alguns ni als 10 anys!
També hi estaven les famíles i alguns professors dels centres educatius.
Després d'un breu discurs introductori ens van explicar la dinàmica que fariem per tal d'enllaçar mentors i mentorats. Com es veu a la foto, van posar tot de globus de colors amb el nom d'algú escrit en ell i dins dels globus hi havia un paper amb informació sobre qui era el nostre mentorat o mentor. Un cop explicada la dinàmica, ens vam aixecar i vam anar a pel nostre globus. Vaig trobar el meu, el vaig fer explotar i vaig trobar el paperet que em va conduir fins la Yasmina.
La vaig trobar petiteta, molt mona i alegre.Estavem les dues un pèl nervioses però vam començar a parlar ràpidament i ens vam presentar. Li vaig preguntar què li agradava, quina edat tenia, on vivia i després vaig anar a conèixer els seus pares. 
Al acabar la jornada, ens vam reunir els mentors i vam fer un intercanvi de telèfons per organitzar quedades i compartir experiències.



jueves, 13 de noviembre de 2014

A PUNT PER CONÈIXER EL MEU MENTORAT/ADA


Ahir vam realitzar la última sesió formativa que plantejava el projecte i ja està tot a punt pel dia de la festa de benvinguda que serà demà a les 19h. 
A la nostra localitat (Blanes), encara no sabem qui serà el nostre mentorat o mentorada, però a mi, personalment, no m'importa gens de quina nacionalitat sigui. 
I de fet, crec que es millor que els responsables del projecte enllacin les parelles en funció de les característiques de mentor i mentorat.
La única cosa que he mencionat a la fitxa personal, és que espero que el meu mentorat/ada tingui ganes de fer coses i de que ens ho passem bé! 
També espero demà, poder conèixer a la familia del mentorat, per així guanyar-me la seva confiança i que es sentin segurs a l'hora de deixar el nen/a amb mí (una completa desconeguda).
Aquest i saber qui és al meu mentorat seràn els objectius de demà!